Projecte de rehabilitació d’un paller amb era a Llessui

A 1.400m d’altitud es troba el poble de Llessui, al cor de la Vall d’Àssua. Casa Roi és una família de tota la vida d’aquest poble, i tenen un projecte ramader d’ovella. Algunes d’aquestes ovelles es refugien i s’alimenten al paller que té la família a l’extrem sud-oest del poble, amb unes excel·lents vistes de la Vall d’Àssua i el port del Triador, connexió amb la veïna Vall Fosca. Com a suport econòmic a la seva activitat ramadera, els de Casa Roi es plantegen rehabilitar el paller per situar-hi un petita casa de turisme rural.

El conjunt és un edifici amb era, orientat perfectament a sud i amb unes impressionants vistes. La construcció consisteix en una planta semisoterrada amb accés per pista, una planta baixa a la qual s’hi accedeix des de l’era i finalment la planta primera.

Projecte: El projecte ha prioritzat mantenir i aprofitar les preexistències, realitzant actuacions per adaptar-lo al nou ús, assegurar-ne l’eficiència energètica i donant molt pes a la il·luminació natural. El projecte es desenvolupa en una planta baixa relacionada amb l’era on hi trobem un rebedor i un bany, la cuina – menjador i una habitació doble. A través de l’escala s’arriba a la planta primera, on hi trobem una sala oberta a les vistes de la vall amb un petit altell i dues habitacions amb bany inclòs. A la planta semisoterrada s’hi situen espais d’emmagatzematge i d’instal·lacions.

Estructura: En aquest projecte, la mateixa estructura existent és la que defineix la imatge de l’edifici. Originalment, els pallers eren edificis d’ús agrícola. L’estructura tradicional i més habitual té dues plantes: una inferior com a quadra per animals i bestiar i una segona per l’assecatge de l’herba.

L’estructura del paller es basa principalment en murs estructurals de pedra del país i morter de calç en tot el seu perímetre, i estructura horitzontal de bigues de rodons de fusta i taula de fusta. 

En famílies adinerades es disposava d’un tipus de pallers anomenats “llúpies”, pallers especials a prop del camp que s’usaven per a l’assecatge de les últimes dallades d’herba. Tenen una paret, normalment sud o molt assolellada, completament oberta i/o amb barres de fusta. En la majoria dels casos els pallers ja responen a aquesta funció que tenen les llúpies, i les obertures permeten l’assecatge en èpoques càlides i a l’hivern es tapen amb taulons de fusta. El paller objecte de projecte mostra tant en l’estructura com a la façana sud-oest senyals d’haver tingut aquestes grans obertures o “gaials”, ja que els murs són més prims que a la resta del perímetre i trobem un pilar que cobreix tota l’alçada de l’edifici on recolza el carener. Possiblement, amb els anys se li va treure la funció d’assecatge i es van tapiar les obertures amb mur de pedra.

En el projecte, doncs, es recupera la façana sud-oest original, alliberant el pilar central de la façana i enderrocant part del mur de pedra que actualment conforma aquesta façana, per a substituïr-lo per obertures i una façana opaca però més lleugera conformada per un entramat lleuger de fusta.

[En fase de Projecte Executiu]