Diagnosi i propostes feministes en pobles de muntanya 

Projecte de recerca sobre com el gènere ha afectat i afecta a la percepció que tenim del territori, en concret del Pallars.

________________________________________________

PRIMER TALLER

1. Hem posat en comú un mapeig individual de reconeixement dels pobles on vivim, on veiem reflectides les experiències personals de cadascuna de les participants.

Ens ha servit per treballar la relació que tenim amb el nostre entorn a través de la definició de les activitats quotidianes, els diferents itineraris que realitzem i la identificació dels espais que utilitzem.

“Quins espais fem servir més? On ens sentim més còmodes? Quins espais o recorreguts evitem? Com són els espais de relació del meu poble? Com em desplaço? Com canvien les meves rutines segons la meteorologia/moment del dia/dies festius i laborables? De quins serveis/drets disposo? Diferenciació entre activitats individuals, comunitàries, productives, reproductives. Quines sensacions i percepcions experimento en aquests recorreguts?”

2. Després de posar en comú les experiències quotidianes dins els nostres pobles, dibuixem els recorreguts

que fem fora dels nostres pobles. Diferenciem les activitats productives, reproductives, comunitàries i

personals, especificant el tipus de transport amb què els fem.

“Quines són les poblacions o llocs on, apart del meu poble, faig més vida? Quines són les activitats que faig

majoritàriament fora del meu poble? És perquè vull, o perquè no puc fer-les allà? Quins equipaments i

serveis utilitzo? Existeixen espais que no utilitzo? Per què? Quins aspectes detectem que ens ajuden al

desenvolupament de la vida quotidiana? Quins ens són desfavorables?”

Hem posat sobre la taula quins són els àmbits que tenen més rellevància i afecten més les nostres vides quotidianes per a tractar-les en el segon taller i generar un espai de debat per a fer propostes de millora.

________________________________________________

SEGON TALLER

Hem realitzat un recorregut per a Pobla de Segur, una Població coneguda per totes i un dels nuclis de serveis

i equipaments del Pallars Jussà.

Al llarg del recorregut, hem anat descrivint i analitzant els entorns per on hem anem passat, valorant si ens faciliten o ens dificulten el desenvolupament de la nostra vida Quotidiana.

Hem buscat la relació entre les característiques físiques dels espais que utilitzem amb la manera com ens movem en i entre ells, i l’experiència que en tenim.

Després del primer taller de diagnosi, hem passat a la part de propostes.

Hem treballat en dos grups, de manera paral·lela, en les dues escales que hem analitzat: escala poble/recorreguts a peu i escala territorial/ recorreguts en vehicle. Hem anat recollint i classificant les diverses propostes segons la magnitud de la intervenció i si aquestes eren demandes a l’administració o propostes auto organitzades.

A l’escala de poble hem tractat problemàtiques com la falta d’espais adaptats a diverses condicions meteorològiques, la estacionalitat presents en l’ús i la ocupació dels espais, el control social present en pobles petits, la falta d’espais segurs i accessibles…

A l’escala comarcal, hem tractat temes com els desplaçaments, les comunicacions, els serveis bàsics, els espais de relació… que ens generen debats com: els serveis haurien de ser accessibles a totes les persones; han de ser itinerants? haurien d’estar més descentralitzats? hauriem de comptar amb una xarxa de transport públic i/o col·laboratiu? ens podríem autoorganitzar entre veïnes? per a autoorganitzar-nos i compartir recursos, potser ens caldrien més espais de trobada que s’adaptin a la climatologia del Pirineu?

Acabem aquests tallers amb molta informació valuosa, gràcies per tantes propostes originals i motivació a les participants!

Ara toca treballar per donar continuïtat al projecte i recollir el màxim de veus i experiències.

L’urbanisme feminista consisteix en pensar l’espai públic posant la vida al centre. Els rols imposats des de la societat han marcat durant molt temps un espai públic masculinitzat i un espai domèstic per a les dones. És per això que la manera com el primer ha estat pensat ha sigut responent a les necessitats masculines i productivistes, mentre que s’ha relegat a un segon terme les necessitats de totes les identitats que no complien amb aquest perfil (Identitats no binàries, dones, persones amb diversitat funcional, migrades, canalla, gent gran, i un llarg etc…).

L’espai públic és un element present en el nostre dia a dia, i importantíssim a l’hora de relacionar-nos.