El poble de Tuixent està situat a la falda meridional de la Serra de Cadí, a uns 1225 msnm. Aquí hi trobem Ca la Rosa, la casa familiar de l’Antònia i la Rosa, on guarden part de la seva història i molts records. Les dues germanes s’estimen molt la casa tal com està, però necessiten fer-hi millores energètiques per tal de poder-la habitar durant les èpoques fredes. La climatologia de Tuixent és força extrema, amb una mitjana anual de 7,2 °C, i arribant sovint a temperatures sota 0.

Amb aquest projecte es vol posar al dia l’habitatge pel que fa als requisits de confort, actuant sobre aquells elements que permeten reduir les pèrdues de l’edifici. Rehabilitant energèticament aconseguim reduir la demanda energètica i aprofitar les energies renovables autòctones. En aquest cas, després de realitzar un estudi de les diferents opcions, es va optar per actuar en els següents elements:

• Coberta. La coberta actual consta simplement de l’acabat de teules, les llates de suport de les teules i l’estructura de bigues de fusta massissa. L’aïllament és inexistent, a més que les infiltracions d’aire són múltiples, provocant corrents d’aire que disminueixen encara més la possibilitat d’escalfar l’interior de l’habitatge. Aïllar la coberta és primordial a l’hora de millorar el comportament energètic de l’habitatge, ja que el moviment de l’aire calent, que tendeix a ascendir, fa especialment greus les pèrdues a la part superior de l’edificació. La solució proposada consisteix a garantir-ne l’estanquitat a l’aire i col·locar 20 cm d’aïllament.
• Sostre de la planta semisoterrani: La planta semisoterrani no és habitable, i a més el seu caràcter semisoterrat la converteix en un espai fred i humit. Per altra banda, el sostre que separa aquesta planta de l’espai habitable consisteix en taulons de fusta col·locats directament sobre l’estructura de bigues de fusta existent. Les infiltracions d’aire a través del paviment des d’aquest espai amb pitjors condicions tèrmiques i de qualitat d’aire empitjoren encara més el comportament energètic de l’habitatge. És per això que és primordial per un costat aïllar i per l’altre assegurar l’estanquitat en aquest sostre, que separa la zona calefactable d’un espai no habitable. La solució proposada consisteix a garantir-ne l’estanquitat a l’aire i col·locar 20 cm d’aïllament.
• Substitució de fusteries. S’actuarà tant en les portes en contacte amb l’exterior o amb espais no habitables, com amb les finestres.
• Realització de noves obertures. Els antics habitatges consten de poques obertures i de petites dimensions, ja que antigament es prioritzava que no s’escapés l’escalfor. Actualment, i a causa de la tecnologia millorada de les fusteries i els vidres, ens podem plantejar augmentar aquestes obertures per a garantir una bona il·luminació a les estances, alhora que millorem la captació solar de l’edifici i la qualitat de l’aire interior, en afavorir la ventilació natural. És per això que s’incorpora una obertura a coberta, i una altra de simètrica a l’existent situada al sota coberta.

Amb aquesta rehabilitació energètica aconseguim millorar tant el confort tèrmic com la despesa de les usuàries de l’edifici, augmentant la qualitat de vida de les seves ocupants.